2-Descripció de Charlot i la jove.

• Charlot: És un home d'estatura mitgana, flac, amb bigot, porta una vestimenta antiga amb els pantalos per dalt del melíc. És imaginatiu, alocat (per que comet locures), bona persona, és molt patos y és preocupa per el benestar de la jove.
  
  
• La jove: Eś guapa, flaca, té la estatura mijana d'una dona. Sempre está fuguint del protector de menors per que son pare va morir...., també és alocada per está fent locures continuament, és una bona person, no te cap mala intenció en els seus actes.Vol tindre un bon futur i sempre l'esta imaginant per tant també és imaginativa.

Conclusió

Són uns personatges molt alocats els agra fer aventures i imaginar la seua vida futura. Són pobres

sempre estan buscant treballs, menjar i llocs on allotjar-se.

Evolició del cinema

Pre-cinema.Avans de que es creara el cinema van existir unes maquines que reproduien imagens,moviments, és el cas de la primera representació amb ombres.En el segle XVI es va crear la cambra oscura i un segle després la llanterna màgica,seria la precursora de les sessions de cinema. En el segle XIX es va crear la fotografia, que ens permtia guardar imatgens de la vida diaria, pero era una fotografia sense moviment per aixó es va crear el muybridge que era un fotografia d'obgectes amb moviments, al llarg del segle es van crear altres aparells, amb menys importancia, un variant d'un d'ells vas ser el teatre òptic de Emile Reynaud, es el mes paregut al cinema de avui en dia. Aquests tres elements constituiran el cinema: la persistència de la visió al perl.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou.També es van crear els anomenats Kinetoscopes d'edison, eren caixes que permetien veure una pel.lícula individualment.
L'época muda. Va ser creat per els germans lumière amb el cinematògraf George Méliès va ser el que va fer que el cinema no quedara en un simple invent de l'época. En el segle XX el cine ja es una indústria. Es van escomençar a fer films mes cultes per al públic búrges.A la casa Pathé debutà un dels primers grans còmics. Es va crear una guerra de patents, que finalment dóna la victòria a Edison. David wark griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. El 6 d'octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: comença a parlar .Després de la guerra apareix el cinema neorealista, és un testimoni sobre la realitat del moment.En els anys 50 apareix la televisió que és un fort competidor amb el cinema aixo fa que este canvíe la pantalla es fa més gran es projecta en color i el so esdevé en estereo. A finals dels añs 70 esta vasat en el catastrofisme. Als anys 80 s'introduix el vídeo, augmenten els canals televisius.

Resenya de la pel.lícula cinema paradiso.

La pel.lícula ocorre en dos llocs distint un dells és Roma on el actor recorda la seva infància en un somni després de donar-li una noticia que el fara tornar a aquell paratge on avia pasat tota la seua infància Sicília.

Es diferencia del pas d'una a l'altra per la modernitat. En el poble no hi ha practicament cotxes tot és més antic i en Roma ja és una altra época tot és més modern...

La majoría dels canvis de edad del Toto estan marcat per la mà del Alfred cuant després de la seua crema te que identificar-lo amb el tacte, o es fica la imatge en negre.

Cuan la pel.lícula està en la part del poble els colors són més antics i en la part on esta ell en la seua vida cotidiana són més semblant als colors de avui en dia, també hi ha un objecte que marca en canvi de temps de la vida real al somni és el movil.

Els personatges principals són toto és un home ja adult que recorda la seua infancia. En el somni ens mostra al toto com un xiques molt interesat per el cine, divertit pero amb sentiments i lluitador per el que vol.

Alfred és el encarregat del cine del poble és un bon home és el que ensenya a toto tot el que sap. És un home grandot amb bigot i cabells blancs amb panxa.

La mare, ho dona tot per els fills. Intenta portar a toto per un bon cami per que puga tindre tot el posible i que no li pase res.

 Després estan els personatges secundaris que són el amo del cine, el loco de la plaça, el aposentador.... i després estan els personatges que són els avitants del poble.

D'una manera indirecta podem saber moltes coses en aquesta pel.lícula una de elles sería el que sabem de son pare, quant s'en va anar a la guerra i es va morir. Els estudis de la novia de Toto cuan s'en va a estudiar a un altre lloc per el transllad de son pare, també en sabem del treball del Toto que sabem que cuant s'en va a Roma es fa un director de cines molt importan.

Respecte al só cada vegada que i a alguna imatge rellevant es fica la música de la banda sonora de la pel.lícula

El recurs de la veu en off sutilitsa poc en aquesta pel.lícula un dels moments és cuant Toto llig la carta de la seua estimada.

La pel.lícula tracta d'un somni que té el protagonista ja en una edad adulta de la seua vida en el poble cuan ell era nan, ell recorda com es tot, els seus sers més vullguts, l'escola, e seu amor verdader i el més important el cine.

El misatge que ens transmet és el dels sentiments que sempre perduren en ell.