iniciació al guió cinematògrafic

-Guió literari
Narra les imagens i el so de la pel.lícula, està dividit en actes i escenes i té un trequeriment de format, es separa el diàleg dels personatges de la resta de l'acció.Correctament una pàgina de guió deuria de correspondre a un minut de pel.lícula. L'autor s'anomena guionista.
-El guió tècnic
Són una serie d'indicacions tècniques afegides al guió literari, aquest especifica tot allo que s'ha de veurer i escoltar i l'ordre d'aparició. Es presenta en dues columnes.
-El Guió il.lustrat.
Són unes vinyetes que il.lustren els plans principals de l'obra acompanyat del diàleg i d'altres anotacions.

Moviment ritme i composició de la imatge

Al pincipi comença mostrant aleatoriament una situació de tristesa totalment oposta a l'altra situació que està plena d'alegria.Quant la camera es sentra sols en la part alegre comença a fer un moviment de rotacó seguint al cantant protagonista, fent una panoràmica horitzontal.
A continuació la camera canvia de cituació i desde un lloc fix va seguin al personatge fins que la camara comensa a menejarse un poc i situarse baix del personatge fent una paronàmica vertical,
amb la durada material i pisocologica dels plans ens apareix un ritme amb motius propers que demanen que canvit rapid de pla.Te un pla general, mostra un escvenari ampli en que s'incorpora la persona.

Tristana, de luís buñuel.

En aquest apartat e elegit la pregunta 2. La descripcío detallada de l'evolució de la personalitat de Tristana al llarg de la pel·lícula.

Tristana al principi de la pel.lícula la mostren com una xiqueta molt inocent i molt ingenua que fa cas a tot el que li diuen i cau en les mentires sense adonar-se'n pero després de molt disgustos, dels anys, i de totes les cosses que li avien anat succeint a tristana li va canviant el comportament,la personalitat, ara a madurat ja no es una xiqueta i la vida li a pegat molts colps a tingut que aguantar a son tio i a tots els aproxitaments d'ell cap a ella aixo fa que tristana a prenga i ja no es de ixe enganyar per ningu

il·luminació, to i color, so, el so i el color.

Silvana Mangano.

En cuant a la il.luminació és un decorat escassament il.luminat, la llum es artificiosa, apareix la llum de zones que ajuden a centrar la atenció en la xica i els ballarins també hi ha una llum directa sobre la dona que produix ombres en els objectes i fa que els volums de la dona es vegen molt més marcats modelant els volums d'aquesta.
En quant al to i al color el film te un to grissos oscur cap a negre fent que la mirada es dirigixca a tot allo més il.luminat, té un color fred de llunyania pero al mateix temps els valors baixos, poc il.luminats suggereixen apropament, els fons oscurs debiliten els colors i perden importancia per aixo fa que es centre tot més en la xica que es la zona més il.luminada.

EStructura narrativa, composició i muntatge

Blue Velvet Opening

Este film es l'arrancada d'una pel.lícula, i dins d'aqueta arrancada ens trobem en tres
parts molt clares, primera és una seqüencia descriptiva, la velocitat es lenta
escomensa ensenyanmos una valla,una ciutat, les persones....
En aquesta part podem trobar clarament les tres parts de la estructuctura del film l'arrancada, cuant mostra diferents imagens del que esta fent el home i la dona, amb uns salts d'imatge, després hi ha un desenvolupament que és quant el home cau a terra i mor , per últim la culminació i el desenllaç que és cuant la camara comença a entrar en el subsol,la camara de video pareix que es clave dins de la gespa mentre tot va fentse un poc negre amb una imatge violenta entre dos bitxos, derrepent ix a un altre espai i la imatge torna a ser descriptiva d'una ciutat.

Espai i temps

Al principi apareix unes persones esperant el tren, i apartir d'ahi comencen a apareixer accions simultanies amb moviments molt ràpids amb molata acció, en poc de tems pasen moltes coses que fan sentir-se sofocat, la musica també li dona un efecte de rapidesa, després el espai és a l'interior del tren ho al final tots acaven desmoronant-se i tornar-se bojos (tot acompanyat de música ràpida)
és un poc fictici per que sucseixen coses irreals com el mort que fa el ritme amb la ma o la desaparició dels personatges cada vegada que passen per un tunel, hi ha un cert dramatisme cuant es troben dins del tren, el temps és molt frenetic també es un film amb condensació per que apareix molta acció en poc de temps lo que més apareix en aquest film es la simultanietat també apareixen molts plans de curta durada i on passen coses de força intenses.

Escala Angulacions L'escriptura cinematogràfica

Al principi fa una pla general on mostra un escenari ampli en què s'incorporen dues persones primer una i després una altra.Després fa un primer pla en picart on és veu el patiment del xic protagonista. A continuació fa un altre primer pla on fa una profunditat de camp.A continuació fa un altrer primer pla pero amb contrapicat a partir d'eixe moment va combinant com eu veu ella i com ho veu ell, utilitzant picat i contrapicat amb escenes de la general  va reduin-se el quadre fins fer un primer pla que els graba a la altura de la cara, i per últim fa un pla general  general dels dos per on van desapareixent per el final

INDOCHINE

- Quina escena, o escenes, t'ha impactat més. Perquè?
L'escena que més em va impactar va ser la tornada dels esclaus a sa casa. És tot molt trist, veus com tornen tots molt dèbils, molt mal, no parlen, tots estàn en cilenci i nomes es sent la música típica de la pel.lícula, que influix sobre el receptor.En eixe moment hi es veu reflexat tot el que an pasat aquests esclaus i a l'hora al pais.

2-Descripció de Charlot i la jove.

• Charlot: És un home d'estatura mitgana, flac, amb bigot, porta una vestimenta antiga amb els pantalos per dalt del melíc. És imaginatiu, alocat (per que comet locures), bona persona, és molt patos y és preocupa per el benestar de la jove.
  
  
• La jove: Eś guapa, flaca, té la estatura mijana d'una dona. Sempre está fuguint del protector de menors per que son pare va morir...., també és alocada per está fent locures continuament, és una bona person, no te cap mala intenció en els seus actes.Vol tindre un bon futur i sempre l'esta imaginant per tant també és imaginativa.

Conclusió

Són uns personatges molt alocats els agra fer aventures i imaginar la seua vida futura. Són pobres

sempre estan buscant treballs, menjar i llocs on allotjar-se.

Evolició del cinema

Pre-cinema.Avans de que es creara el cinema van existir unes maquines que reproduien imagens,moviments, és el cas de la primera representació amb ombres.En el segle XVI es va crear la cambra oscura i un segle després la llanterna màgica,seria la precursora de les sessions de cinema. En el segle XIX es va crear la fotografia, que ens permtia guardar imatgens de la vida diaria, pero era una fotografia sense moviment per aixó es va crear el muybridge que era un fotografia d'obgectes amb moviments, al llarg del segle es van crear altres aparells, amb menys importancia, un variant d'un d'ells vas ser el teatre òptic de Emile Reynaud, es el mes paregut al cinema de avui en dia. Aquests tres elements constituiran el cinema: la persistència de la visió al perl.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou.També es van crear els anomenats Kinetoscopes d'edison, eren caixes que permetien veure una pel.lícula individualment.
L'época muda. Va ser creat per els germans lumière amb el cinematògraf George Méliès va ser el que va fer que el cinema no quedara en un simple invent de l'época. En el segle XX el cine ja es una indústria. Es van escomençar a fer films mes cultes per al públic búrges.A la casa Pathé debutà un dels primers grans còmics. Es va crear una guerra de patents, que finalment dóna la victòria a Edison. David wark griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. El 6 d'octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: comença a parlar .Després de la guerra apareix el cinema neorealista, és un testimoni sobre la realitat del moment.En els anys 50 apareix la televisió que és un fort competidor amb el cinema aixo fa que este canvíe la pantalla es fa més gran es projecta en color i el so esdevé en estereo. A finals dels añs 70 esta vasat en el catastrofisme. Als anys 80 s'introduix el vídeo, augmenten els canals televisius.

Resenya de la pel.lícula cinema paradiso.

La pel.lícula ocorre en dos llocs distint un dells és Roma on el actor recorda la seva infància en un somni després de donar-li una noticia que el fara tornar a aquell paratge on avia pasat tota la seua infància Sicília.

Es diferencia del pas d'una a l'altra per la modernitat. En el poble no hi ha practicament cotxes tot és més antic i en Roma ja és una altra época tot és més modern...

La majoría dels canvis de edad del Toto estan marcat per la mà del Alfred cuant després de la seua crema te que identificar-lo amb el tacte, o es fica la imatge en negre.

Cuan la pel.lícula està en la part del poble els colors són més antics i en la part on esta ell en la seua vida cotidiana són més semblant als colors de avui en dia, també hi ha un objecte que marca en canvi de temps de la vida real al somni és el movil.

Els personatges principals són toto és un home ja adult que recorda la seua infancia. En el somni ens mostra al toto com un xiques molt interesat per el cine, divertit pero amb sentiments i lluitador per el que vol.

Alfred és el encarregat del cine del poble és un bon home és el que ensenya a toto tot el que sap. És un home grandot amb bigot i cabells blancs amb panxa.

La mare, ho dona tot per els fills. Intenta portar a toto per un bon cami per que puga tindre tot el posible i que no li pase res.

 Després estan els personatges secundaris que són el amo del cine, el loco de la plaça, el aposentador.... i després estan els personatges que són els avitants del poble.

D'una manera indirecta podem saber moltes coses en aquesta pel.lícula una de elles sería el que sabem de son pare, quant s'en va anar a la guerra i es va morir. Els estudis de la novia de Toto cuan s'en va a estudiar a un altre lloc per el transllad de son pare, també en sabem del treball del Toto que sabem que cuant s'en va a Roma es fa un director de cines molt importan.

Respecte al só cada vegada que i a alguna imatge rellevant es fica la música de la banda sonora de la pel.lícula

El recurs de la veu en off sutilitsa poc en aquesta pel.lícula un dels moments és cuant Toto llig la carta de la seua estimada.

La pel.lícula tracta d'un somni que té el protagonista ja en una edad adulta de la seua vida en el poble cuan ell era nan, ell recorda com es tot, els seus sers més vullguts, l'escola, e seu amor verdader i el més important el cine.

El misatge que ens transmet és el dels sentiments que sempre perduren en ell.

La història d'Angel Flash

La meua història va a tractar d'un xic que volia ser Dj ,sempre feia concertets al poble i tots deien que ho feia molt bé, que tenia la música millor de tots els pobles del voltant, inclús la d'algunes ciutats. Així, així ell va anant de poble en poble passant per programes de ràdio i ficant marxa a tots els llocs dia i nit. Un dia, per fí el van contractar al que podriem dir...  l'acte més important de la seua carrera i potser el seu somni. Mai havia estat tan emocionat com eixe dia,no podia hi aver més gent, el espectacle de les llums era impresionant, com no? era una de les discoteques més prestigioses de Miami, li va ficar valor i va ixir alli deixant-hi tota la seua por i donant-ho tot al màxim. Des d'aquell dia va ser un triomfador que mai la gent no l'oblidarà.Aquest xic es deia aNgeL fLaShh.

Enquesta inicial del còmic.

–1. Quin és l’últim còmic que has llegit? Cap

–2. Penses que hi ha alguna diferència entre còmic i tebeo?Quina? Que un comic te més lletres i el tebeo esta mes expresat per dibuixos

–3. Quin gènere t’interessa més:

            A) Infantil

    ok    B) Humorístic

            C) Aventures

            D) Novel·la gràfica

            E) Altre. Pots dir quin?

4– I quin estil?

A) ok   Simpson

B)     Europeu actual

C)    Super-hèrois

D)    Manga

E)     Altre. Pots dir quin?

5– Has dibuixat alguna vegada un tebeo o còmic? Encara el conserves i pots mostrar-nos-el? No ne dibuixam may cap

6– Has pensat alguna vegada en ser dibuixant de còmics professional? o algun altre ofici relacionat amb el dibuix creatiu? No may

7.- Afegeix qualsevol cosa que cregues interessant o vugues saber sobre el tema.